Cistell
annaxaubet | 26 abril 2014Aquest any per setmana santa, els escoltes vam fer el projecte Kivit. Aquest projecte tracta en pintar les cases de les persones grans voluntàriament. Acostumen a ser molt velles, els hi cau la pintura, tenen forats a la paret, etc.
Vam triar tres cases del poble, però no a totes tenien els mateixos problemes. N’hi havia una que tenia tèrmits a les parets, i estava molt malament, l’altre s’havia d’arreglar la façana, i la que em va tocar a mi, s’havia d’acabar d’arrencar i pintar trossos de pintura que queien.
La propietària de la casa es deia Ana. La veritat es que em va caure genial, a més a més era molt graciós ja que ens dèiem igual i vam néixer al mateix dia. Ens va explicar moltes experiències, xafardejos, curiositats… es veia que li agradava molt que estiguéssim per allà, de fet, per agrair-nos-ho, cada tarda ens preparava un pastís mentre s’assentava per xerrar amb nosaltres.
Jo crec que això va ser el que li vaig donar més importància, ja que la gent gran moltes vegades es troba sola a casa. L’Ana ens deia que li agradava mirar la televisió perquè la distreia molt, però de fet, li agrada més que la vagin a visitar. Així doncs, el primer dia que vam començar a treballar, va trucar al seu fill tota emocionada, dient-li que tenia sis persones treballant a casa seva, i que estava la mar de contenta.
Volia agrair-nos d’alguna manera tot el que estàvem fent i un dia a la tarda ens va cridar per que ens volia ensenyar una cosa. Quan vam arribar a la cuina, on ella estava, vam veure uns cistellets de filferro de mides i colors sobre diferents la taula. Ens va dir que els havia fet el seu germà. Es veu que ell quan anava pel carrer, a vegades es trobava filferros i els agafava, i llavors feia uns cistells, que es veia que hi havia dedicat temps ja que n’hi havia de molt petits i que s’havia de tenir-hi molta paciència. Ens els va donar de tot cor i ens va repetir uns quants cops, que només els donava a la gent que apreciava.
De veritat que això que va dir em va agradar molt. Saber que no només li hem arreglat la casa, sinó que li hem fet molt bona companyia durant uns dies fins al punt que ens regali aquest petit objecte al qual li té tant d’amor.
En veure que li va agradar tant que hi anéssim, li vam dir que la visitaríem algun dia i no sabeu com es va posar de contenta. De fet, ja tenim planejat d’anar-la a veure un dia d’aquests i fer-li una sorpresa.
Anna
Ana, és una història molt bonica, però està explicada de forma massa oral. L’escrit sembla poc elaborat.
Per exemple:
– “no a totes tenien els mateixos problemes” podia ser “no totes tenien els mateixos problemes” o “no hi havia els mateixos problemes a totes”. (el verb “tenien” sembla que té com a subjecte “totes”, però el subjecte no va amb preposició “a”!)
– sembla un acudit, però tal com queda redactat, “Acostumen a ser molt velles, els hi cau la pintura, tenen forats a la paret” sembla que es digui de les persones! Podem dir “Es tracta d’habitatges antics…” i no només tenen una paret, així que potser seria millor parlar de “les parets”.
– “s’havia d’acabar d’arrencar i pintar trossos de pintura que queien.” S’arrenquen trossos de pintura que cauen i es pinten trossos de pintura que cauen?
No m’estenc més. Només volia explicar-te això de “massa oral”. S’entén què vols dir, i en una conversa les coses poden sortir així, però no en un escrit, on, justament, tenim ocasió de pensar i revisar cada frase. Si vas llegint amb atenció tot l’escrit, trobaràs altres exemples d’oralitat que caldria revisar.
Ana, si et decideixes a refer l’escrit, m’envies la correcció i ja el substituiré, d’acord?
Josep Maria